Va ser un cap de setmana inolvidable!
Gràcies, Sílvia!!!!
Aquí us deixem algunes fotos:
03 octubre 2006
FOTOS HOTEL RA (del 25 al 27 d'agost del 2006)
Pep: Pel meu 50è. aniversari, la Sílvia va regalar-me un cap de setmana romàntic a l'Hotel Ra (entre Calafell i Sant Salvador, l'antic sanatori de Sant Joan de Déu). Hotel de cinc estrelles, superluxe, amb una zona de relax i salut realment magnífica.
Va ser un cap de setmana inolvidable!
Gràcies, Sílvia!!!!
Aquí us deixem algunes fotos:
Va ser un cap de setmana inolvidable!
Gràcies, Sílvia!!!!
Aquí us deixem algunes fotos:
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Era ja casi de matinada, després de cantar, riure i xerrar tota la nit, vàrem fer cap a la platja per cercar un racó on dormir.
Hi havia un edifici abandonat, gros, fosc, silenciós, inhòspit. No ens vàrem atrevir a entrar, tot i que la humitat del mar ens havia calat als ossos. No, no dormiríem en mig de la sorra humida.
Però estàvem cansats i calia aprofitar les dues o tres hores de foscor que encara quedaven, abans no s’omplis de nou la platja de banyistes i qui sap què pensarien d’uns dròpols, de cap de setmana, si ens trobessin dormint a la sorra.
Allí estaríem protegits d’ensurts.
Així que, pujarem per una tàpia, mig enrunada, fins arribar a una terrassa que donava a la platja. Estaríem bé, amuntegats a la mateixa paret del edifici gegantí, que es retallava en la foscor, com una muntanya i sota una d’aquelles primeres finestres enormes, amb els vidres trencats.
Tot mirant per darrera vegada aquell cel tan estrellat que semblava que tremolés dansant una simfonia in audible, ens vam endormiscar amb la remor del mar envaint els nostres somnis, portant-nos a un altre temps, o millor, a un altre mon, on aquella llibertat acabada d’encetar regnaria per sempre..
De bon matí, amorosides les galtes amb la primera escalfor del sol, envoltats d’una llum tan brillant que els ulls, endormiscats ,no la resistien... Ens despertà de sobte una veu esglaiadora procedent del interior de l’edifici, al costat mateix d’aquell finestral, que havíem escollit.
– ! Maria ... que ja està el cafè ? !
– ja ve, ja ve.
Uns rodamóns, símbols, potser, de la llibertat ingènua que havíem descobert aquella nit, s’havien establert en aquell edifici i se’ns apareixien, ara, vells, bruts, alcoholitzats.
Aquella veu grollera, ens despertà, sobtadament, del nostre somni.
Aquells vells ronyosos, ens varen tornar de cop a la realitat.
Ho feren sense adonar-se, ja que no ens descobriren, però dins nostre hi havia hagut una trencadissa, sorda i trista.
No cal dir que en un instant vàrem recollir tota l’escampada de sacs de dormir, jerseis, sabates, guitarres, i correguérem cap a la platja, encara solitària, per retrobar de nou, la sorra neta i fresca, el vent suau, i el mar bell i poderós, dels nostres somnis d’adolescents.
(Calafell. Al mateix lloc. Fa treinta anys)
Vaja...! com és la vida!, oi, Mengo?
Dos records ben diferents del mateix lloc. Les dues cares d'una mateixa moneda...
Això em fa pensar que, realment, tot és relatiu, tot imprevisible...
Agafa un lloc abandonat, deixat, que tothom defuig, i omple'l de màquines que el treballin, d'arquitecte i ingeninyers que el mesurin, decoradors que l'imaginin, brigades i brigades de gent que el reconstrueixin... Li rentes la cara, l'adeqües (i en fas pagar una factura horrorosament cara...) i, com el mag que treu un conill de la xistera, ja tens un lloc meravellós, privat, amb guardies que vetllen per la privacitat, l'exclussivitat i el luxe dels que en gaudeixen, un temple de la finor, el relax i el benestar...
Al cap d'avall, però, estem parlant tots dos del mateix lloc.
La vida, tu!
Publicar un comentario