Aquest bust és del dramaturg norueg Henrik Ibsen.
Amb La Veu de l'Anoia vam assistir a la representació d'Espectres, una obra seva, amb l'Emma Vilarassau, el Jordi Boixaderes i el Mingo Ràfols, entre d'altres. Amb la promoció de l'obra, el servei Promentrada de Caixa de Catalunya sortejava un viatge de cap de setmana a Oslo i, el què són les casualitats de la vida, ens va tocar a la Sílvia i a mi.
Per tant entre el 17 i el 20 de juliol, ja ens tens a tots dos ben contens patejant-nos Oslo de dalt a baix.
Van ser tres dies intensos i molt interessants, en els que ens vam fer un fart d'anar de punta a punta, en metro, autobús, vaixell i a peu.
Realment Oslo és una ciutat que val la pena visitar. Tradicional i a l'hora cosmopolita i amb un nivell de vida molt elevat, no ha perdut l'encant aquell de tenir carrers que els agrada que la gent els passegi, racons de quietut que sembla que estiguin esperant eternament la visita d'algú que en faci la descoberta, espais oberts que els seus habitants, assedegats de llum, omplen massivamentquan el sol fa acte de presència (no oblidem que els hiverns per allà són molt, molt llargs).
És provablement una de les capitals europees amb més parcs, estàtues i zones verdes que hi ha. Un autèntic plaer pel visitant, un d'aquells llocs que a qualsevol li agradaria tornar-hi.
Cansats de tant caminar, però satisfets, en guardarem sempre un magnífic record.
I n'hem fet un recull fotogràfic penso que prou extens.
Amb La Veu de l'Anoia vam assistir a la representació d'Espectres, una obra seva, amb l'Emma Vilarassau, el Jordi Boixaderes i el Mingo Ràfols, entre d'altres. Amb la promoció de l'obra, el servei Promentrada de Caixa de Catalunya sortejava un viatge de cap de setmana a Oslo i, el què són les casualitats de la vida, ens va tocar a la Sílvia i a mi.
Per tant entre el 17 i el 20 de juliol, ja ens tens a tots dos ben contens patejant-nos Oslo de dalt a baix.
Van ser tres dies intensos i molt interessants, en els que ens vam fer un fart d'anar de punta a punta, en metro, autobús, vaixell i a peu.
Realment Oslo és una ciutat que val la pena visitar. Tradicional i a l'hora cosmopolita i amb un nivell de vida molt elevat, no ha perdut l'encant aquell de tenir carrers que els agrada que la gent els passegi, racons de quietut que sembla que estiguin esperant eternament la visita d'algú que en faci la descoberta, espais oberts que els seus habitants, assedegats de llum, omplen massivamentquan el sol fa acte de presència (no oblidem que els hiverns per allà són molt, molt llargs).
És provablement una de les capitals europees amb més parcs, estàtues i zones verdes que hi ha. Un autèntic plaer pel visitant, un d'aquells llocs que a qualsevol li agradaria tornar-hi.
Cansats de tant caminar, però satisfets, en guardarem sempre un magnífic record.
I n'hem fet un recull fotogràfic penso que prou extens.
Per veure l'àlbum de fotos complert, cliqueu AQUÍ o sobre la foto de l'Ibsen.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario